Disonancias

Quins resultats s’han obtingut fins ara de les col·laboracions que s’han desenvolupat en el marc de DISONANCIAS?

És una pregunta cada cop més freqüent, i lògica sens dubte, a la qual no és senzill respondre si no es refresquen abans els objectius generals d’aquesta plataforma, el seu sistema de funcionament i els objectius específics que les empreses, centres tecnològics i artistes s’han marcat prèviament. Tampoc hem d’oblidar en la valoració i classificació dels resultats obtinguts que, com a projecte innovador que és i que per altra banda tracta de la innovació, els no-aconseguiments (fracassos?) formen una part fonamental dels aconseguiments (èxits?).

DISONANCIAS persegueix estimular vies per renovar les formes d’innovar en les organitzacions alhora que promou nous territoris per al desenvolupament de les arts. Pretén impulsar processos i canvis d’actitud lligats al desenvolupament de valors necessaris per a una vocació innovadora en les persones i les organitzacions. Per això es desenvolupa un projecte de col·laboració en forma d’investigació per arribar a un prototip, entenent-lo no necessàriament com un element tangible preparat per produir en forma seriada o en forma d’artefacte artístic, sinó com una formalització d’un concepte, un procés, una idea de producte, de mètode o de model organitzatiu amb un grau de concreció operativa més o menys elevat.

Per això és important determinar prèviament fins on pretenen arribar artistes i empreses, quines són les seves expectatives i, dins de la importància que els somnis tenen per a la innovació, determinar què sembla factible en l’horitzó temporal establert (sense que això vagi en detriment que Disonancias sigui només l’inici d’un projecte o línia d’actuació en I+D+i tant per a l’entitat acollidora com per a l’artista).

Només hem tancat una edició de DISONANCIAS (10 projectes de col·laboració) i estem encara desenvolupant les investigacions conjuntes de la segona edició (amb altres 9 projectes) i, per tant, resulta prematur obtenir conclusions definitives donada la insuficient perspectiva temporal i el reduït nombre d’investigacions conjuntes desenvolupades de moment.

onvé recordar que durant la primera edició les col·laboracions van durar només 6 mesos (9 durant la segona). Aquest curt període de temps, quan es tracta d’una investigació, és només un punt de partida, i per tant el més natural és que el que en sorgeixi  només tingui efectes tangibles –en nous processos, productes, serveis, mètodes, tecnologies o models organitzatius– mesos o anys després (cal recordar que la durada mitjana d’un projecte d’I+D+i en les empreses del nostre entorn és d’entre 3 i 5 anys). D’altra banda, i probablement això és el més important, l’efecte més profund de DISONANCIAS té a veure amb canvis en les persones que han participat en el programa, canvis en les seves formes de treballar, en els modes de percebre la seva pròpia praxis laboral i investigadora, en com s’estableixen prioritats o estratègies, en les maneres d’abordar el disseny o la comercialització dels seus productes…; i aquests canvis són molt personals i difícils d’avaluar a curt termini.

Una altra dificultat afegida per realitzar una primera avaluació de resultats és la confidencialitat d’alguns dels projectes, que per expressa voluntat de les empreses participants no es fan públics (ni tan sols a la pròpia organització de DISONANCIAS, tal com es contempla opcionalment en el marc contractual) si es preveu que la seva difusió pot perjudicar la seva futura viabilitat davant d’una eventual comercialització.

Tanmateix, intentarem aquí establir una tipologia bàsica de resultats, basant-nos en les experiències de la primera edició, i en allò que ja es pot percebre de la segona. Aquesta tipologia ens permetria fer un recorregut per tota l’extensió de la corba de la tangibilitat, contemplant des de resultats purament intangibles (idees o canvis d’actituds) fins als més tradicionalment tangibles (producte final dissenyat):

- el procés com a experiència: DISONANCIAS promou el desenvolupament de nous processos creatius basats en la interacció entre persones diverses i és un exemple d’aplicació interna de les lògiques de l’economia de l’experiència. Així, els productes i mitjans de producció de l’empresa es converteixen en utillatge per a la construcció de l’experiència creativa, mentre que les instal·lacions i tot el conjunt d’accions i processos organitzatius formen part de l’escenari d’aquesta experiència. Per a alguna de les entitats acollidores l’experiència del procés (els coneixements adquirits, els sentiments, emocions, sensacions viscudes …) justifiquen amb escreix la participació a Disonancias independentment de la consecució d’altres resultats. Es tractaria d’un resultat en termes de capital emocional.
Podem citar aquí el col·lectiu suec AESWAD, que escriu en el catàleg de DISONANCIAS: “AESWAD no busca la utòpica idea d’educar els implicats, sinó d’obrir una finestra de reflexió dintre de la seva rutina”.

- el canvi en les persones: DISONANCIAS incideix tant en la forma de desenvolupar la seva activitat com en la seva manera de percebre-la o el procés / producte / procediment sobre / amb el qual treballa. Sens dubte és aquesta relació amb agents diversos dels del seu entorn natural el que porta les persones a qüestionar allò establert, les seves percepcions de valor, a descobrir capacitats creatives pròpies, i del seu equip, insospitades, a contemplar allò improbable com a factible…

Com ja hem esmentat abans aquesta és la part dels resultats més difícil d’avaluar. Al marge de la nostra pròpia percepció citarem Erlantz Eloizaga, d’EUVE, que escriu en un informe d’avaluació sobre la seva participació a l’anterior edició de DISONANCIAS: “No n’hi ha prou amb valorar el resultat material del projecte, sinó que cal contemplar també el propi procés d’enriquiment del personal involucrat en el projecte. Per aquest motiu, DISONANCIAS resulta un programa molt interessant per a totes aquelles empreses que desitgen un nou punt de vista dels seus processos de creació i innovació. (…). Els resultats d’aquest programa s’obtenen sobretot a nivell personal, i per tant el benefici, o falta d’aquest, que obtingui dependrà directament de les persones implicades en el projecte i de l’actitud que mostren cap a aquest”.

En general aquest canvi en les persones que participen en el projecte, fruit també d’una experiència creativa i de positivació del conflicte, es fa alhora que la introducció de noves idees.

- la introducció i el desenvolupament d’una idea (fins dissenyar un prototip més o menys elaborat), i que pot tenir a veure amb:

* canvis en els processos de treball: en general s’introdueix o es reforça una vessant participativa i col·laborativa, amb els propis treballadors de l’empresa (LANTEGI BATUAK, TECNALIA), o amb un grup de persones que no estan directament relacionades amb l’empresa (els habitants d’una ciutat, com en el cas d’EUVE i el seu museu cultural mòbil de Bilbao);

* la predicció d’escenaris de futur i l’anticipació de necessitats de la ciutadania plantejant respostes fins aleshores insospitades en l’empresa (FORMICA);

* nous valors associats al producte, considerant aquest com un element dotat d’atributs capaços de conformar una experiència en l’usuari (en el cas de KAIKU, desenvolupant la idea del menjar com a eina de comunicació social);

* la representació d’idees o conceptes que ajuden la pròpia entitat acollidora a visualitzar-los per treballar-hi millor: és el cas de TECNALIA, amb un model d’entorn urbà sostenible; o de EL CORREO, amb una instal·lació que integra formats i continguts dels diversos mitjans que composen el Grup (premsa, web, televisió, ràdio).

* noves aplicacions per a tecnologies o materials desenvolupats per l’empresa (LANIK, ALFA ARTE, DORLET, IMAR);

* nous productes o serveis que responen a necessitats de l’empresa, sense que estiguin directament relacionats amb tecnologies o activitats que desenvolupen actualment (SARKIS-LAGUNKETA, POLO GARAIA).

- un catàleg d’idees: en aquest cas l’artista actua de mediador, i sorgeixen dinàmiques en l’empresa que desemboquen en una multitud de propostes, un catàleg d’idees. Aquest ha estat el cas de DAISALUX; segons el seu director, el procés obert amb el col·lectiu suec AESWAD va obrir línies d’investigació per als propers 5 anys.

- l’impacte comunicatiu: DISONANCIAS persegueix objectius d’innovació, però també aconsegueix impacte en termes de comunicació, tant envers l’interior de l’organització (efecte catalitzador d’un equip, estímul motivacional en introduir frescor i mostrar-se com a organització agosarada…) com cap a l’exterior (reforç d’un posicionament innovador, associació a valors vinculats amb les arts…). De la mateixa manera, es generen trobades en les entitats participants, que poden desembocar en col·laboracions en el futur.

Durant la primera edició de DISONANCIAS no es va dur a terme cap estudi “científic” sobre el desenvolupament de les col·laboracions. Tanmateix, a la segona edició, hem encarregat una anàlisi a YP, un equip de Barcelona, que, mitjançant bitàcoles que omplen tant els artistes com les persones de les entitats acollidores involucrades en la investigació, i entrevistes, estan fent una avaluació exhaustiva de tots els processos. Aquest estudi es farà públic l’octubre de l’any 2008.

Una altra manera d’abordar els processos en curs és accedir als blocs posats en marxa per alguns dels equips, especialment el de TECNALIA + Ania Bas o el de POLO GARAIA + Mariano Maturana and Consol Rodríguez.

Imatge: LANIK / Recetas Urbanas (2008)